* You are viewing the archive for the ‘Post-part’ Category

La llet materna, el millor que li podeu donar

Donar el pit és un tema molt important, tant per la mare com per la criatura. Per la mare per l'”angoixa” que pot generar el fet que el nadó no se li agafi bé, els dubtes de si farà prou llet, els problemes derivats de les clivelles,… Però de la mare en parlarem en un altre moment. Comencem pel nadó.

Per què és tant important la lactància materna, si les llets maternitzades (de pot) també estan molt bé? doncs, simplement, perquè com la llet materna no hi ha res. És cert en que hi ha casos en que no es pot donar el pit, ja sigui per algun problema mèdic o físic, perquè el nadó hagi nascut prematurament o, simplement, perquè la mare ha optat per no fer-ho. En aquests casos, tenim la sort de tenir al mercat bones llets maternitzades.

Però, tornant a la importància de la llet materna, hi ha dos motius que, al meu entendre són fonamentals. Primer per les defenses del nadó i, segon, pel vincle mare-fill o filla. La llet de la mare és una important font de defenses. Les primeres vegades que el vostre fill o filla s’agafi al pit, només en treurà calostre, un convinat greixós d’anticosos que l’ajudaran sobretot en els dos primers mesos en que la criatura encara té el sistema inmunitari força inmadur. A banda de les defenses inicials aportades pel calostre, la llet en sí també va carregada de defenses i la importància d’aquestes defenses és tanta que, en cas que la mare enmalalteixi (per alguna cosa “lleu” que no la deixi fora, com ara una grip, engostipat, grip intestinal,…), es recomana que, en la mesura que li sigui possible, segueixi donant el pit al nadó. Perquè? doncs perquè la mare té un sistema inmunitari més fort i que es protegeix abans, així que, a la que la mare enmalalteix, aquesta genera defenses que van directe al nadó via llet materna.

A més a més, a banda del tema inmunitari, la llet materna té la proporció ideal de tot, la composició idònia amb tot el que cal per al creixement fins als sis mesos. Això ja sense parlar de la comoditat de tenir-la sempre a punt i a la temperatura ideal. Finalment, cal tenir present que l’OMS recomana una alimentació amb llet materna fins als sis mesos i és fins a aquesta edat que el nadó pot créixer i desenvolupar-se normalment alimentant-se només de la llet materna.

Pel que fa al vincle del nadó amb la mare, poca cosa puc dir, només cal que mireu la cara dels dos mentre el petit menja agafat a la seva mare i ho entendreu.

Burocràcia post-part

He de dir que aquest és un punt que temia. Quan surts de la clínica, cal registrar el teu fill o filla al registre civil, a la seguretat social, donar-lo d’alta al padró i tramitar la baixa de la mare. Ho vaig enllestir tot en pocs dies i molt més ràpid i fàcil que no em pensava. Explico pas a pas i amb l’ordre en que ho vaig fer.

Com que la MªElena estava ja de baixa, per malaltia comuna que es diu, abans del part, el primer que calia fer, abans de tramitar la seva baixa, era donar-la d’alta. El mateix dia en que vam tornar de la clínica vaig anar al CAP a tramitar l’alta primer i, la baixa de maternitat, segon. Per l’alta simplement em calia dur el paper de la baixa i al moment me la van fer. Per la baixa, vaig haver d’anar a ginecologia amb la partida de naixement i una metgessa em va fer el paper de la baixa per maternitat. Aquest punt no sé si cal fer-lo en cas que el part hagi estat en un hospital públic. Els dos papers obtinguts aquest dia (l’alta de la baixa comuna, si s’escau i la baixa de maternitat) són necessàries per quan es vagi a la seguretat social.

El següent tràmit va ser el registre de l’Aniol. Aquest tràmit s’ha de fer al registre civil del municipi. Per fer-ho, simplement cal omplir un formulari que hi ha a la partida de naixement. El pot omplir algun dels dos (el pare o la mare) però millor que l’ompli qui vagi a fer el tràmit. A banda, cal dur, si es té, el llibre de família. El formulari de la partida de naixement el vaig omplir jo, com a pare. El nostre cas, al no estar casats, és una mica “especial” ja que no teníem llibre de família i, llei en mà, en aquests casos el nadó l’ha de registrar la mare (si estàs casat automàticament se suposa que ets el pare, cosa que no deixa de ser curiosa). Al registre de Barcelona però, no em van posar cap problema. La persona que em va atendre però, primer em va fer signar una declaració on reconeixia l’Aniol com a fill meu i, després, una vegada vaig ser pare legalment, me’l va deixar registrar. Vaig sortir del registre amb el llibre de família nou de trinca (que és com tots però amb l’apartat “matrimoni” en blanc).

El mateix dia, amb el llibre de família en mà, vaig anar a l’OAC de l’Ajuntament de Barcelona a empadronar-lo. És un tràmit ràpid pel que només et demanen el DNI de la persona que el fa i el llibre de familia.

Ara només calia donar d’alta l’Aniol a la seguretat social (es fa associant-lo al número del pare o de la mare) i tramitar la baixa de la MªElena a la seguretat social (fins ara tenim la baixa mèdica però, en cas de maternitat, cal fer un tràmit a la seguretat social per a que li paguin els sous).

Per la baixa de la mare el més còmode és descarregar els impresos del web, omplir-los, imprimir-los i que els signi la mare. A banda d’aquests impresos, cal el certificat de retencions de la mare (el fa l’empresa on treballa), el paper de la baixa de maternitat que ens han fet al CAP i el paper de l’alta per malaltia comuna(sovint a la seguretat social no els surt que la persona ja s’havia donat d’alta de la malaltia comuna i, sense el paper, no et poden tramitar la baixa).

En el mateix tràmit vaig associar l’Aniol al meu número de la seguretat social. Per fer això no recordo exactament quins són els papers necessaris (durant els dies de gestions acabes anant amb una carpeta amb tot el paperam i treus el que et demanen a cada lloc). Es fa tot al moment i surts amb una nova “targeta” de la seguretat social on surt el fill com a beneficiari teu.

Per tots els tràmits a la seguretat social cal dur original i fotocòpia de tot. Les gestions les vaig fer a l’oficina de l’Avinguda del Paral·lel, de Barcelona, havent demanat hora el dia abans. Tot va ser molt ràpid i fàcil.

El darrer tràmit és el metge. Només cal anar al CAP amb la nova targeta de la seguretat social, el padró (original i fotocòpia de tot), i al moment et tramiten la TSI (la targeta sanitària, que rebreu a casa un parell de mesos després). Cal tenir en compte que cal visitar el nadó quan tingui uns deu dies.

A mi tot plegat em va semblar més senzill i menys temible del que em pensava inicialment. Sort!