* You are viewing the archive for the ‘Les avies i els avis’ Category

Feu el que el cor us digui

Títol molt poètic però “dura” realitat. Si voleu però, agafeu el títol d’aquest escrit i segui-lo al peu de la lletra. Els consells poden ser quelcom una mica molest. Deixa’l plorar, no el balancegis, aguanta’l a mitja nit i no li donis cap biberó, tapa’l, que no li toqui el sol, que li toqui el sol,… buf!

Els consells són benvinguts, i més amb el primer fill. Però, personalment, són benvinguts dintre d’un límit. És a dir, puc acceptar que m’aconselli algú però, si no hi ha un consell en cada conversa o si aquests deixen de ser consells per a ser crítiques constants. Cal ajuda, cal un guiatge i un cop de mà. Però el teu fill és el teu fill i només la teva parella i tu sou els que heu de decidir què fer, com i quan.

No s’ha de desconfiar de l’ajuda i els consells però s’han de racionalitzar. A mi personalment, em molesta molt que sempre em diguin el que he de fer, però també m’agrada saber que si pregunto tindré resposta.

Proposo guiar-ser pel sentit comú, agafar els consells que t’interessin, saber gestionar l’excés de recomanacions i, sincerament, fer el que el cor us digui. No la “cagareu”.