* You are viewing the archive for the ‘La mare’ Category

Feu el que el cor us digui

Títol molt poètic però “dura” realitat. Si voleu però, agafeu el títol d’aquest escrit i segui-lo al peu de la lletra. Els consells poden ser quelcom una mica molest. Deixa’l plorar, no el balancegis, aguanta’l a mitja nit i no li donis cap biberó, tapa’l, que no li toqui el sol, que li toqui el sol,… buf!

Els consells són benvinguts, i més amb el primer fill. Però, personalment, són benvinguts dintre d’un límit. És a dir, puc acceptar que m’aconselli algú però, si no hi ha un consell en cada conversa o si aquests deixen de ser consells per a ser crítiques constants. Cal ajuda, cal un guiatge i un cop de mà. Però el teu fill és el teu fill i només la teva parella i tu sou els que heu de decidir què fer, com i quan.

No s’ha de desconfiar de l’ajuda i els consells però s’han de racionalitzar. A mi personalment, em molesta molt que sempre em diguin el que he de fer, però també m’agrada saber que si pregunto tindré resposta.

Proposo guiar-ser pel sentit comú, agafar els consells que t’interessin, saber gestionar l’excés de recomanacions i, sincerament, fer el que el cor us digui. No la “cagareu”.

Introducció al part. Les fases.

El part, moment esperat, desitjat i una mica “temut” de tot embaràs. Tothom l’espera amb ànsia i, com a mínim en el primer fill (que és pel que puc parlar jo ara), amb una mica de neguit per saber com serà, com anirà, com estarà el nadó, la mare,…

Un part no prematur pot ser des de la setmana trenta-sis fins la quaranta-dos (aquesta darrera xifra depèn del ginecòleg). Així doncs, si el part comença després de la setmana trenta-sis, es pot procedir com ens hagi indicat el metge o la llevadora, si és abans però, cal tenir en compte que és un part prematur i que, segons el metge o la clínica, caldrà seguir algun tipus de procediment d’urgència. Això darrer no és perquè el nadó no pugui néixer abans de la setmana trenta-sis, sinó perquè és prematur i potser no està tot 100% preparat.

A grans trets, hi aniré entrant en detall en escrits posteriors, el part té quatre fases, algunes consecutives i d’altres simultànies. Tot sovint, el primer que passa uns dies abans del part és que s’allibera el tap mucós, un conjunt de secrecions que aïllen l’úter de l’exterior. Això però o bé pot passar inadvertit per la mare o pot passar quan comencen les contraccions.

Les contraccions i la trencada d’aigües poden solapar-se en el temps o ser consecutives, és a dir, pot ser que les contraccions s’iniciïn perquè s’ha trencat aigües o bé que, quan la mare té ja contraccions, que trenqui aigües. A vegades les aigües les “trenca” la llevadora una vegada s’ha arribat a la clínica. La fase de contraccions provoca l’esborrament del coll de l’úter i la dil·latació necessària per a que hi passi el nadó.

I, finalment, l’expulsió. Moment màgic, quan el caparró del teu fill o filla comença a aparèixer i, pràcticament sense saber com, de sobte el tens al davant, damunt la panxa de la teva parella.

Com he dit fa unes línies, aniré entrant en detall en posteriors escrits.

Quan ens embarassem?

Bona pregunta! Amb la teva parella esteu bé, voleu tenir un fill o filla, en teniu ganes i creieu que esteu preparats. Aleshores, a què espereu? Moltes vegades s’espera a tenir-ho tot ben lligat: un pis adequat, feines estables, sous decents,… i si quan arriba tot això ja teniu quaranta anys?

Sé que això és una apreciació molt personal, però crec que els fills s’han de tenir en el moment en que se’n tenen ganes. Cal aplicar una mica de senderi, jo no crec que si els dos haguéssim estat a l’atur ens hi haguéssim llençat. Però és cert que, si haguéssim esperat a ternir-ho tot a favor (feina, pis,…), potser el que ja no tindríem serien ganes ni energies. Personalment no em veig fent el que estic fent ara amb deu anys més.

Així doncs, crec que el moment el decideix la parella. Quan se’n tenen ganes, quan us sentiu preparats, endavant!

La lactànica també és bona per la mare (i el pare). Participa-hi!

Com deia dies enrere, la llet materna és el millor que podeu donar al vostre fill o filla. L’OMS recomana l’alimentació exclusiva amb llet materna fins als sis mesos.

Però la lactància també és bona per la mare (i pel pare). El moment de donar el pit, quan ja es té la tècnica dominada, és un moment de pau, de contacte, un moment, fins i tot, íntim! Com a pare, no te’n quedis al marge, dóna suport a la teva parella i participa-hi!

Donar el pit però és quelcom molt personal, és una opció que han d’escollir les mares. Hi ha motius mèdics que a vegades poden justificar que no hi hagi lactància materna però, també pot ser una opció personal de la mare que, per algun motiu, prefereixi no donar el pit. En aquest cas, cal respectar-ho.

Si la mare ha optat per donar el pit, perfecte! La primera hora després del part és la més important. El nadó, només sortir del ventre de la mare ja té l’instint de succió i, si el deixessim, des de sobre la panxa de la mare seria capaç d’identificar i arribar al mogró. Cal aprofitar aquests instints. A la mateixa sala de parts o quan arribeu a l’habitació, ajuda la teva parella a donar el pit per primera vegada al nouvingut. Com? procurant que hi hagi tranquil·litat, que la mare estigui relaxada, no presionis i participa sense tensió, és a dir, estigues allà, fes el que et demanin però no atabailis.

Si durant els primers dies cal fer fora les visites de l’habitació de l’hospital o a casa, fes-ho, diplomàtica i educadament però fes-ho. És important que hi hagi pau i tranquil·litat. Però, sobretot, respecta la voluntat de la mare, potser a ella no li molesta que hi hagi gent.

Una manera de participar més activament és acostar el nadó a la mare, ajudar-i a obrir la boca suaument (els primers dies) i assegurar-te que la boqueta s’ajusta a l’aereola del pit, és important que no agafi només el mogró. Parla amb tranquil·litat i dóna suport. Pensa, a més a més, que mentre sigueu a la clínica teniu el suport de l’equip de la nurseria.

Per la mare, donar el pit implica un lligam amb el teu fill o filla, com dic, un moment íntim i tendre. No te’n quedis al marge i gaudeix-ne tu també!

La llet materna, el millor que li podeu donar

Donar el pit és un tema molt important, tant per la mare com per la criatura. Per la mare per l'”angoixa” que pot generar el fet que el nadó no se li agafi bé, els dubtes de si farà prou llet, els problemes derivats de les clivelles,… Però de la mare en parlarem en un altre moment. Comencem pel nadó.

Per què és tant important la lactància materna, si les llets maternitzades (de pot) també estan molt bé? doncs, simplement, perquè com la llet materna no hi ha res. És cert en que hi ha casos en que no es pot donar el pit, ja sigui per algun problema mèdic o físic, perquè el nadó hagi nascut prematurament o, simplement, perquè la mare ha optat per no fer-ho. En aquests casos, tenim la sort de tenir al mercat bones llets maternitzades.

Però, tornant a la importància de la llet materna, hi ha dos motius que, al meu entendre són fonamentals. Primer per les defenses del nadó i, segon, pel vincle mare-fill o filla. La llet de la mare és una important font de defenses. Les primeres vegades que el vostre fill o filla s’agafi al pit, només en treurà calostre, un convinat greixós d’anticosos que l’ajudaran sobretot en els dos primers mesos en que la criatura encara té el sistema inmunitari força inmadur. A banda de les defenses inicials aportades pel calostre, la llet en sí també va carregada de defenses i la importància d’aquestes defenses és tanta que, en cas que la mare enmalalteixi (per alguna cosa “lleu” que no la deixi fora, com ara una grip, engostipat, grip intestinal,…), es recomana que, en la mesura que li sigui possible, segueixi donant el pit al nadó. Perquè? doncs perquè la mare té un sistema inmunitari més fort i que es protegeix abans, així que, a la que la mare enmalalteix, aquesta genera defenses que van directe al nadó via llet materna.

A més a més, a banda del tema inmunitari, la llet materna té la proporció ideal de tot, la composició idònia amb tot el que cal per al creixement fins als sis mesos. Això ja sense parlar de la comoditat de tenir-la sempre a punt i a la temperatura ideal. Finalment, cal tenir present que l’OMS recomana una alimentació amb llet materna fins als sis mesos i és fins a aquesta edat que el nadó pot créixer i desenvolupar-se normalment alimentant-se només de la llet materna.

Pel que fa al vincle del nadó amb la mare, poca cosa puc dir, només cal que mireu la cara dels dos mentre el petit menja agafat a la seva mare i ho entendreu.

Estem embarassats!

Sí! fa un parell o tres de dies que a la teva parella no li ve la regla. Els dos friseu perquè no aparegui i feu la prova. Tic, tac, tic tac… positiu! Aquí comença tot! pot haver passat més o menys temps des del moment en que vàreu decidir embarassar-vos però ara ja està! quelcom nou creix i ja no té aturador. Ara comença un temps de canvis, hormones i emocions.

Jo no sóc capaç d’explicar les sensacions que es tenen en veure una prova positiva. Ho puc resumir dient que se sent molta emoció i alegria, tot barrejat amb un xic d’impaciència. És moment molt especial, un preludi del que vindrà. A partir d’ara tot serà una mica monotemàtic (potser un xic massa i a vegades desitjareu que la gent us parli d’altres coses), però tot serà nou i emocionant.Ara toca gaudir de cada moment, de cada descoberta.

Comencem nou mesos que passen volant! molt més ràpid del que us pogueu imaginar. Visites, ecografies, hormones (no ens desenganyem), preparatius. Ara es gira feina però, cal gaudir-ne. Endavant!