* You are viewing the archive for the ‘Embaràs’ Category

Les ecografies

Són, per mi, les proves més “màgiques” i desitjades de tot l’embaràs. Sí, durant els nou mesos veus com la panxa de la teva parella creix i creix, arriba un dia en que notes uns moviments subtils que, amb les setmanes es transformen en copets que, al final s’arriben a veure! però, quan “toca eco”, el o la veus!

El nombre d’ecografies i el seu moment depèn del metge i de si aquest és de la sanitat pública o privada. Crec que en algun moment ja ho he comentat, nosaltres ho vam fer tot a través d’una mútua, així que parlaré d’aquest cas. La primera ecografia ens la van fer al voltant de les set setmanes d’embaràs. En aquest moment encara no es veu pràcticament res! L’aniol tansols mesurava alguns mil·límetres i tenia un cor que bategava a gran velocitat. Aquesta ecografia serveix, bàsicament, per confirmar l’embaràs i per veure que la implantació és normal (que l’ou no s’ha implantat en una trompa o en algun altre lloc no viable).

La segona ecografia ens la van fer a la dotzena setmana d’embaràs. Aquesta és molt important i també si el metge és de la sanitat pública. En aquesta “eco”, bàsicament es mesura el plec-nucal, que és una dada important pel “triple-screening” (una prova en que, juntament amb la mesura d’aquest plec, es miren uns nivells d’hormones i es pot preveure el risc de patir Síndrome de Down). En aquest moment ja es poden veure algunes estructures del fetus.

Aquestes dues primeres ecografies es fan per via vaginal. Les següents, es fan externes.

La següent sessió toca a les 20 setmanes, s’anomena ecografia morfològica i és una de les més “txules”! Perquè? perquè és la primera i darrera eco en que pots veure sencer el fetus. Vull dir que es veuen perfectament totes les estructures i encara hi cap a la pantalla (a la següent ja no). En aquest moment es pot saber el sexe (si és nen la fiabilitat és del 100%). Si no es vol saber el sexe del fetus fins al moment del part, deixeu-ho clar abans que comencin la sessió de l’ecografia. Aquest ecografia serveix per veure que tot estigui bé. Es conten els ditets es mira la cara, el cor, ronyons, cervel,… tot!

A nosaltres la següent ens la van fer a les 30 setmanes. Ecografia de control, per veure que tot vagi bé, es mira l’estat de la placenta, el bateg del cordó,… I, la darrera, a les 36 setmanes, també de control.

Ja ho he dit, les ecografies són “moments màgics”, la primera per l’emoció de ser la primera i, les següents, perquè pots veure el teu fill o filla, els canvis, tot!

Introducció al part. Les fases.

El part, moment esperat, desitjat i una mica “temut” de tot embaràs. Tothom l’espera amb ànsia i, com a mínim en el primer fill (que és pel que puc parlar jo ara), amb una mica de neguit per saber com serà, com anirà, com estarà el nadó, la mare,…

Un part no prematur pot ser des de la setmana trenta-sis fins la quaranta-dos (aquesta darrera xifra depèn del ginecòleg). Així doncs, si el part comença després de la setmana trenta-sis, es pot procedir com ens hagi indicat el metge o la llevadora, si és abans però, cal tenir en compte que és un part prematur i que, segons el metge o la clínica, caldrà seguir algun tipus de procediment d’urgència. Això darrer no és perquè el nadó no pugui néixer abans de la setmana trenta-sis, sinó perquè és prematur i potser no està tot 100% preparat.

A grans trets, hi aniré entrant en detall en escrits posteriors, el part té quatre fases, algunes consecutives i d’altres simultànies. Tot sovint, el primer que passa uns dies abans del part és que s’allibera el tap mucós, un conjunt de secrecions que aïllen l’úter de l’exterior. Això però o bé pot passar inadvertit per la mare o pot passar quan comencen les contraccions.

Les contraccions i la trencada d’aigües poden solapar-se en el temps o ser consecutives, és a dir, pot ser que les contraccions s’iniciïn perquè s’ha trencat aigües o bé que, quan la mare té ja contraccions, que trenqui aigües. A vegades les aigües les “trenca” la llevadora una vegada s’ha arribat a la clínica. La fase de contraccions provoca l’esborrament del coll de l’úter i la dil·latació necessària per a que hi passi el nadó.

I, finalment, l’expulsió. Moment màgic, quan el caparró del teu fill o filla comença a aparèixer i, pràcticament sense saber com, de sobte el tens al davant, damunt la panxa de la teva parella.

Com he dit fa unes línies, aniré entrant en detall en posteriors escrits.

Com es fan els nens?

Crec que si hem arribat fins aquí tots tenim clar com es fan els nens. No cal explicar-ne els detalls. Però sí que cal saber el moment en que es fan. La dona no està sempre a punt per a “embarassare-se”, només hi ha uns dies en tot el cicle en que es pot embarassar. No cal obsessionar-s’hi però sí tenir-ho en compte.

El cicle femení dura 28 dies i el primer dia d’aquest coincideix amb el primer dia de regla. Més o menys a la meitat del cicle, el dia 14, es produeix l’ovulació. Un òvul pot viure, sinó vaig errat, tantsols unes hores. I, si a això hi afegim que els espermatozous dins la dona tenen una vida d’unes 24 hores, és fàcil deduïr que el millor moment per embarassar-se és pels vols del dia 14.

Però cada dona és un món, n’hi ha que tenen cicles molt regulars de 28 dies, com un rellotge, n’hi ha que els tenen de durades variables. Com he dit abans, no cal obsessionar-s’hi, però sí tenir-ho present.

Tot i així, és important remarcar que no tot és pim-pam i al primer intent ja estem embarassats. Cal paciència, gaudir-ne i anar fent. Hi ha qui s’embarassa al primer intent, qui ho fa als tres mesos d’anar provant, als sis o fins i tot a l’any! Paciència. Si en un any la cosa no rutlla, potser cal pensar en posar-se en mans d’un especialista.

Estem embarassats!

Sí! fa un parell o tres de dies que a la teva parella no li ve la regla. Els dos friseu perquè no aparegui i feu la prova. Tic, tac, tic tac… positiu! Aquí comença tot! pot haver passat més o menys temps des del moment en que vàreu decidir embarassar-vos però ara ja està! quelcom nou creix i ja no té aturador. Ara comença un temps de canvis, hormones i emocions.

Jo no sóc capaç d’explicar les sensacions que es tenen en veure una prova positiva. Ho puc resumir dient que se sent molta emoció i alegria, tot barrejat amb un xic d’impaciència. És moment molt especial, un preludi del que vindrà. A partir d’ara tot serà una mica monotemàtic (potser un xic massa i a vegades desitjareu que la gent us parli d’altres coses), però tot serà nou i emocionant.Ara toca gaudir de cada moment, de cada descoberta.

Comencem nou mesos que passen volant! molt més ràpid del que us pogueu imaginar. Visites, ecografies, hormones (no ens desenganyem), preparatius. Ara es gira feina però, cal gaudir-ne. Endavant!