* You are viewing the archive for the ‘El pare’ Category

Feu el que el cor us digui

Títol molt poètic però “dura” realitat. Si voleu però, agafeu el títol d’aquest escrit i segui-lo al peu de la lletra. Els consells poden ser quelcom una mica molest. Deixa’l plorar, no el balancegis, aguanta’l a mitja nit i no li donis cap biberó, tapa’l, que no li toqui el sol, que li toqui el sol,… buf!

Els consells són benvinguts, i més amb el primer fill. Però, personalment, són benvinguts dintre d’un límit. És a dir, puc acceptar que m’aconselli algú però, si no hi ha un consell en cada conversa o si aquests deixen de ser consells per a ser crítiques constants. Cal ajuda, cal un guiatge i un cop de mà. Però el teu fill és el teu fill i només la teva parella i tu sou els que heu de decidir què fer, com i quan.

No s’ha de desconfiar de l’ajuda i els consells però s’han de racionalitzar. A mi personalment, em molesta molt que sempre em diguin el que he de fer, però també m’agrada saber que si pregunto tindré resposta.

Proposo guiar-ser pel sentit comú, agafar els consells que t’interessin, saber gestionar l’excés de recomanacions i, sincerament, fer el que el cor us digui. No la “cagareu”.

Quan ens embarassem?

Bona pregunta! Amb la teva parella esteu bé, voleu tenir un fill o filla, en teniu ganes i creieu que esteu preparats. Aleshores, a què espereu? Moltes vegades s’espera a tenir-ho tot ben lligat: un pis adequat, feines estables, sous decents,… i si quan arriba tot això ja teniu quaranta anys?

Sé que això és una apreciació molt personal, però crec que els fills s’han de tenir en el moment en que se’n tenen ganes. Cal aplicar una mica de senderi, jo no crec que si els dos haguéssim estat a l’atur ens hi haguéssim llençat. Però és cert que, si haguéssim esperat a ternir-ho tot a favor (feina, pis,…), potser el que ja no tindríem serien ganes ni energies. Personalment no em veig fent el que estic fent ara amb deu anys més.

Així doncs, crec que el moment el decideix la parella. Quan se’n tenen ganes, quan us sentiu preparats, endavant!

La lactànica també és bona per la mare (i el pare). Participa-hi!

Com deia dies enrere, la llet materna és el millor que podeu donar al vostre fill o filla. L’OMS recomana l’alimentació exclusiva amb llet materna fins als sis mesos.

Però la lactància també és bona per la mare (i pel pare). El moment de donar el pit, quan ja es té la tècnica dominada, és un moment de pau, de contacte, un moment, fins i tot, íntim! Com a pare, no te’n quedis al marge, dóna suport a la teva parella i participa-hi!

Donar el pit però és quelcom molt personal, és una opció que han d’escollir les mares. Hi ha motius mèdics que a vegades poden justificar que no hi hagi lactància materna però, també pot ser una opció personal de la mare que, per algun motiu, prefereixi no donar el pit. En aquest cas, cal respectar-ho.

Si la mare ha optat per donar el pit, perfecte! La primera hora després del part és la més important. El nadó, només sortir del ventre de la mare ja té l’instint de succió i, si el deixessim, des de sobre la panxa de la mare seria capaç d’identificar i arribar al mogró. Cal aprofitar aquests instints. A la mateixa sala de parts o quan arribeu a l’habitació, ajuda la teva parella a donar el pit per primera vegada al nouvingut. Com? procurant que hi hagi tranquil·litat, que la mare estigui relaxada, no presionis i participa sense tensió, és a dir, estigues allà, fes el que et demanin però no atabailis.

Si durant els primers dies cal fer fora les visites de l’habitació de l’hospital o a casa, fes-ho, diplomàtica i educadament però fes-ho. És important que hi hagi pau i tranquil·litat. Però, sobretot, respecta la voluntat de la mare, potser a ella no li molesta que hi hagi gent.

Una manera de participar més activament és acostar el nadó a la mare, ajudar-i a obrir la boca suaument (els primers dies) i assegurar-te que la boqueta s’ajusta a l’aereola del pit, és important que no agafi només el mogró. Parla amb tranquil·litat i dóna suport. Pensa, a més a més, que mentre sigueu a la clínica teniu el suport de l’equip de la nurseria.

Per la mare, donar el pit implica un lligam amb el teu fill o filla, com dic, un moment íntim i tendre. No te’n quedis al marge i gaudeix-ne tu també!

Burocràcia post-part

He de dir que aquest és un punt que temia. Quan surts de la clínica, cal registrar el teu fill o filla al registre civil, a la seguretat social, donar-lo d’alta al padró i tramitar la baixa de la mare. Ho vaig enllestir tot en pocs dies i molt més ràpid i fàcil que no em pensava. Explico pas a pas i amb l’ordre en que ho vaig fer.

Com que la MªElena estava ja de baixa, per malaltia comuna que es diu, abans del part, el primer que calia fer, abans de tramitar la seva baixa, era donar-la d’alta. El mateix dia en que vam tornar de la clínica vaig anar al CAP a tramitar l’alta primer i, la baixa de maternitat, segon. Per l’alta simplement em calia dur el paper de la baixa i al moment me la van fer. Per la baixa, vaig haver d’anar a ginecologia amb la partida de naixement i una metgessa em va fer el paper de la baixa per maternitat. Aquest punt no sé si cal fer-lo en cas que el part hagi estat en un hospital públic. Els dos papers obtinguts aquest dia (l’alta de la baixa comuna, si s’escau i la baixa de maternitat) són necessàries per quan es vagi a la seguretat social.

El següent tràmit va ser el registre de l’Aniol. Aquest tràmit s’ha de fer al registre civil del municipi. Per fer-ho, simplement cal omplir un formulari que hi ha a la partida de naixement. El pot omplir algun dels dos (el pare o la mare) però millor que l’ompli qui vagi a fer el tràmit. A banda, cal dur, si es té, el llibre de família. El formulari de la partida de naixement el vaig omplir jo, com a pare. El nostre cas, al no estar casats, és una mica “especial” ja que no teníem llibre de família i, llei en mà, en aquests casos el nadó l’ha de registrar la mare (si estàs casat automàticament se suposa que ets el pare, cosa que no deixa de ser curiosa). Al registre de Barcelona però, no em van posar cap problema. La persona que em va atendre però, primer em va fer signar una declaració on reconeixia l’Aniol com a fill meu i, després, una vegada vaig ser pare legalment, me’l va deixar registrar. Vaig sortir del registre amb el llibre de família nou de trinca (que és com tots però amb l’apartat “matrimoni” en blanc).

El mateix dia, amb el llibre de família en mà, vaig anar a l’OAC de l’Ajuntament de Barcelona a empadronar-lo. És un tràmit ràpid pel que només et demanen el DNI de la persona que el fa i el llibre de familia.

Ara només calia donar d’alta l’Aniol a la seguretat social (es fa associant-lo al número del pare o de la mare) i tramitar la baixa de la MªElena a la seguretat social (fins ara tenim la baixa mèdica però, en cas de maternitat, cal fer un tràmit a la seguretat social per a que li paguin els sous).

Per la baixa de la mare el més còmode és descarregar els impresos del web, omplir-los, imprimir-los i que els signi la mare. A banda d’aquests impresos, cal el certificat de retencions de la mare (el fa l’empresa on treballa), el paper de la baixa de maternitat que ens han fet al CAP i el paper de l’alta per malaltia comuna(sovint a la seguretat social no els surt que la persona ja s’havia donat d’alta de la malaltia comuna i, sense el paper, no et poden tramitar la baixa).

En el mateix tràmit vaig associar l’Aniol al meu número de la seguretat social. Per fer això no recordo exactament quins són els papers necessaris (durant els dies de gestions acabes anant amb una carpeta amb tot el paperam i treus el que et demanen a cada lloc). Es fa tot al moment i surts amb una nova “targeta” de la seguretat social on surt el fill com a beneficiari teu.

Per tots els tràmits a la seguretat social cal dur original i fotocòpia de tot. Les gestions les vaig fer a l’oficina de l’Avinguda del Paral·lel, de Barcelona, havent demanat hora el dia abans. Tot va ser molt ràpid i fàcil.

El darrer tràmit és el metge. Només cal anar al CAP amb la nova targeta de la seguretat social, el padró (original i fotocòpia de tot), i al moment et tramiten la TSI (la targeta sanitària, que rebreu a casa un parell de mesos després). Cal tenir en compte que cal visitar el nadó quan tingui uns deu dies.

A mi tot plegat em va semblar més senzill i menys temible del que em pensava inicialment. Sort!

Estem embarassats!

Sí! fa un parell o tres de dies que a la teva parella no li ve la regla. Els dos friseu perquè no aparegui i feu la prova. Tic, tac, tic tac… positiu! Aquí comença tot! pot haver passat més o menys temps des del moment en que vàreu decidir embarassar-vos però ara ja està! quelcom nou creix i ja no té aturador. Ara comença un temps de canvis, hormones i emocions.

Jo no sóc capaç d’explicar les sensacions que es tenen en veure una prova positiva. Ho puc resumir dient que se sent molta emoció i alegria, tot barrejat amb un xic d’impaciència. És moment molt especial, un preludi del que vindrà. A partir d’ara tot serà una mica monotemàtic (potser un xic massa i a vegades desitjareu que la gent us parli d’altres coses), però tot serà nou i emocionant.Ara toca gaudir de cada moment, de cada descoberta.

Comencem nou mesos que passen volant! molt més ràpid del que us pogueu imaginar. Visites, ecografies, hormones (no ens desenganyem), preparatius. Ara es gira feina però, cal gaudir-ne. Endavant!