* You are viewing the archive for the ‘Alimentació’ Category

Espines de peix com a font de calci

Fa uns mesos vaig llegir al suplement Criatures del Diari Ara un escrit que em va cridar l’atenció: reivindicava menjar espines de peix ja que eren una gran font de calci (molt important pels petits de la casa i les dones embarassades). L’atricle explicava que les espines de peix són una de les millors fonts de calci que hi ha. Però, us preguntareu (el mateix que em vaig preguntar jo), menjar espines? doncs sí, hi ha una manera de menjar espines: menjar sonsos!

Els sonsos són uns peixets que es mengen sencers, només cal arrebossar-los! A casa només n’hem fet un parell de vegades i he de dir que a l’Aniol li encanten. Això sí, procurem donar-li els més petits ja que si són una mica grans es noten una mica les espines. Ahir en vam fer i s’hi va posar les botes.

Un petit consell a l’hora de coure’ls. La primera vegada vaig fer una pilota de sonsos, quan els vaig enfarinar se’m van enganxar tots i va ser un autèntic desastre! ahir a la peixateria ens van donar un consell que va anar de primera: posar-los en un colador, esbandir-los amb una mica d’aigua i deixar-los una bona estona escorrent-se i, al moment d’arrebossar-los, fer-ho amb farina i farina de galeta a parts iguals. El resultat és espectacular!

La papilla de fruita

Fa uns dies parlava de com i quan introduïr la cullera. Avui parlaré de quelcom que sovint es fa servir per iniciar-se en aquesta pràctica: la papilla de fruita.

Com sempre, la seva introducció en la dieta depèn de l’opinió del pediatre o pediatra. Començarem sempre amb fruites “suaus” i amb poca possibilitat de provocar al·lèrgies com ara la poma, la pera, el plàtan i la taronga. Les fruites vemelles, com ara les maduixes, no s’acostumen a introduïr en la dieta fins a l’any i mig. Al principi, els primers dies és millor no fer la papilla amb totes les fruites de cop, és a dir, no introduïrem quatre tipus de fruita de cop, sinó que ho farem una a una. Així, en cas que hi hagi alguna reacció al·lèrgica, sabrem què la provoca.

Per exemple, començarem un parell de dies trinxant mitja poma. Dos dies després hi afegirem una mica de pera, uns dies despŕes, plàtan i, finalment, taronja. A partir d’aquí, es poden anar fent convinacions i proporcions en funció de la gana, el gust i les necessitats del moment. Hi haurà canalla que menjarà més, d’altres menys, potser a alguns no els agrada la poma i d’altres trobem la taronja massa àcida. En fi, es poden fer moltes barreges i convinacions.

Un darrer consell, com abans es mengi la papilla després d’haver-la preparat, millor. Com més estona passi, menys vitamines.

Comencem amb la cullera!

Entre els quatre i els sis mesos, sempre en funció de com vagi la lactància materna, la reincorporació de la mare a la feina després de la baixa, l’opinió del pediatre,… en funció de moltes coses, entre els quatre i els sis mesos arriba el moment de començar a menjar amb cullera. Podrem començar o bé amb papilles de fruites o bé farinetes de cereals. Sempre el que ens digui el pediatre o pediatra.

Pel nadó és un canvi. Passa de menjar xuclant a haver d’agafar el menjar de la cullera. Passa de tenir la boca plena constantment, amb flux de llet continu i regulat per ell, a haver-se d’esperar a que, una vegada empassat el menjar, una nova cullerada li ompli la boca de nou. Hi ha mainada que n’aprèn ràpid i d’altra que triga més temps.

Nosaltres vam començar amb la papilla de fruita, als quatre mesos. El primer dia, en comptes de posar-li la cullera directament a la boca (cosa que implicava doble novetat a la vegada: la cullera i el nou sabor!), és millor fer-li descobrir el nou gust. Per fer-ho, amb les mans netes, suca un dit en una mica de papilla i acosta-li a la boca, que ho llepi, saboregi, descobreixi. Deixa que llepi un dit fins que no hi quedi més menjar, torna’l a sucar i repeteix l’operació. Poc a poc anirà descobrint el nou sabor. Potser posarà cara d’angúnia o potser descobrirà quelcom nou que li agrada. Això ho veuràs fàcilment amb la cara que hi posa.

Quan tinguem descobert el nou sabor, és hora d’introduir la cullera! Això nosaltres ho vam fer a la mateixa primera menjada. La cullera sol ser una cullera de silicona, tova perquè no es faci mal a les genives. Omple la punta de la cullera i acosta-li, deixa que llepi el contingut o, si obre la boca, posa-li suaument damunt la llengua i retira-la. Al principi es farà un embolic, amb la llengua expulsarà part del menjar, potser posa cares rares,… paciència. Poc a poc ja veuràs com s’hi va acostumant i els dos n’aneu aprenent.

Un petit consell si el teu fill o filla és molt de vida: dóna-li cullerades petites però seguides, així protestarà menys :-)

La lactànica també és bona per la mare (i el pare). Participa-hi!

Com deia dies enrere, la llet materna és el millor que podeu donar al vostre fill o filla. L’OMS recomana l’alimentació exclusiva amb llet materna fins als sis mesos.

Però la lactància també és bona per la mare (i pel pare). El moment de donar el pit, quan ja es té la tècnica dominada, és un moment de pau, de contacte, un moment, fins i tot, íntim! Com a pare, no te’n quedis al marge, dóna suport a la teva parella i participa-hi!

Donar el pit però és quelcom molt personal, és una opció que han d’escollir les mares. Hi ha motius mèdics que a vegades poden justificar que no hi hagi lactància materna però, també pot ser una opció personal de la mare que, per algun motiu, prefereixi no donar el pit. En aquest cas, cal respectar-ho.

Si la mare ha optat per donar el pit, perfecte! La primera hora després del part és la més important. El nadó, només sortir del ventre de la mare ja té l’instint de succió i, si el deixessim, des de sobre la panxa de la mare seria capaç d’identificar i arribar al mogró. Cal aprofitar aquests instints. A la mateixa sala de parts o quan arribeu a l’habitació, ajuda la teva parella a donar el pit per primera vegada al nouvingut. Com? procurant que hi hagi tranquil·litat, que la mare estigui relaxada, no presionis i participa sense tensió, és a dir, estigues allà, fes el que et demanin però no atabailis.

Si durant els primers dies cal fer fora les visites de l’habitació de l’hospital o a casa, fes-ho, diplomàtica i educadament però fes-ho. És important que hi hagi pau i tranquil·litat. Però, sobretot, respecta la voluntat de la mare, potser a ella no li molesta que hi hagi gent.

Una manera de participar més activament és acostar el nadó a la mare, ajudar-i a obrir la boca suaument (els primers dies) i assegurar-te que la boqueta s’ajusta a l’aereola del pit, és important que no agafi només el mogró. Parla amb tranquil·litat i dóna suport. Pensa, a més a més, que mentre sigueu a la clínica teniu el suport de l’equip de la nurseria.

Per la mare, donar el pit implica un lligam amb el teu fill o filla, com dic, un moment íntim i tendre. No te’n quedis al marge i gaudeix-ne tu també!

La llet materna, el millor que li podeu donar

Donar el pit és un tema molt important, tant per la mare com per la criatura. Per la mare per l'”angoixa” que pot generar el fet que el nadó no se li agafi bé, els dubtes de si farà prou llet, els problemes derivats de les clivelles,… Però de la mare en parlarem en un altre moment. Comencem pel nadó.

Per què és tant important la lactància materna, si les llets maternitzades (de pot) també estan molt bé? doncs, simplement, perquè com la llet materna no hi ha res. És cert en que hi ha casos en que no es pot donar el pit, ja sigui per algun problema mèdic o físic, perquè el nadó hagi nascut prematurament o, simplement, perquè la mare ha optat per no fer-ho. En aquests casos, tenim la sort de tenir al mercat bones llets maternitzades.

Però, tornant a la importància de la llet materna, hi ha dos motius que, al meu entendre són fonamentals. Primer per les defenses del nadó i, segon, pel vincle mare-fill o filla. La llet de la mare és una important font de defenses. Les primeres vegades que el vostre fill o filla s’agafi al pit, només en treurà calostre, un convinat greixós d’anticosos que l’ajudaran sobretot en els dos primers mesos en que la criatura encara té el sistema inmunitari força inmadur. A banda de les defenses inicials aportades pel calostre, la llet en sí també va carregada de defenses i la importància d’aquestes defenses és tanta que, en cas que la mare enmalalteixi (per alguna cosa “lleu” que no la deixi fora, com ara una grip, engostipat, grip intestinal,…), es recomana que, en la mesura que li sigui possible, segueixi donant el pit al nadó. Perquè? doncs perquè la mare té un sistema inmunitari més fort i que es protegeix abans, així que, a la que la mare enmalalteix, aquesta genera defenses que van directe al nadó via llet materna.

A més a més, a banda del tema inmunitari, la llet materna té la proporció ideal de tot, la composició idònia amb tot el que cal per al creixement fins als sis mesos. Això ja sense parlar de la comoditat de tenir-la sempre a punt i a la temperatura ideal. Finalment, cal tenir present que l’OMS recomana una alimentació amb llet materna fins als sis mesos i és fins a aquesta edat que el nadó pot créixer i desenvolupar-se normalment alimentant-se només de la llet materna.

Pel que fa al vincle del nadó amb la mare, poca cosa puc dir, només cal que mireu la cara dels dos mentre el petit menja agafat a la seva mare i ho entendreu.