La papilla de fruita

Fa uns dies parlava de com i quan introduïr la cullera. Avui parlaré de quelcom que sovint es fa servir per iniciar-se en aquesta pràctica: la papilla de fruita.

Com sempre, la seva introducció en la dieta depèn de l’opinió del pediatre o pediatra. Començarem sempre amb fruites “suaus” i amb poca possibilitat de provocar al·lèrgies com ara la poma, la pera, el plàtan i la taronga. Les fruites vemelles, com ara les maduixes, no s’acostumen a introduïr en la dieta fins a l’any i mig. Al principi, els primers dies és millor no fer la papilla amb totes les fruites de cop, és a dir, no introduïrem quatre tipus de fruita de cop, sinó que ho farem una a una. Així, en cas que hi hagi alguna reacció al·lèrgica, sabrem què la provoca.

Per exemple, començarem un parell de dies trinxant mitja poma. Dos dies després hi afegirem una mica de pera, uns dies despŕes, plàtan i, finalment, taronja. A partir d’aquí, es poden anar fent convinacions i proporcions en funció de la gana, el gust i les necessitats del moment. Hi haurà canalla que menjarà més, d’altres menys, potser a alguns no els agrada la poma i d’altres trobem la taronja massa àcida. En fi, es poden fer moltes barreges i convinacions.

Un darrer consell, com abans es mengi la papilla després d’haver-la preparat, millor. Com més estona passi, menys vitamines.

Deixa el teu comentari