Introducció al part. Les fases.

El part, moment esperat, desitjat i una mica “temut” de tot embaràs. Tothom l’espera amb ànsia i, com a mínim en el primer fill (que és pel que puc parlar jo ara), amb una mica de neguit per saber com serà, com anirà, com estarà el nadó, la mare,…

Un part no prematur pot ser des de la setmana trenta-sis fins la quaranta-dos (aquesta darrera xifra depèn del ginecòleg). Així doncs, si el part comença després de la setmana trenta-sis, es pot procedir com ens hagi indicat el metge o la llevadora, si és abans però, cal tenir en compte que és un part prematur i que, segons el metge o la clínica, caldrà seguir algun tipus de procediment d’urgència. Això darrer no és perquè el nadó no pugui néixer abans de la setmana trenta-sis, sinó perquè és prematur i potser no està tot 100% preparat.

A grans trets, hi aniré entrant en detall en escrits posteriors, el part té quatre fases, algunes consecutives i d’altres simultànies. Tot sovint, el primer que passa uns dies abans del part és que s’allibera el tap mucós, un conjunt de secrecions que aïllen l’úter de l’exterior. Això però o bé pot passar inadvertit per la mare o pot passar quan comencen les contraccions.

Les contraccions i la trencada d’aigües poden solapar-se en el temps o ser consecutives, és a dir, pot ser que les contraccions s’iniciïn perquè s’ha trencat aigües o bé que, quan la mare té ja contraccions, que trenqui aigües. A vegades les aigües les “trenca” la llevadora una vegada s’ha arribat a la clínica. La fase de contraccions provoca l’esborrament del coll de l’úter i la dil·latació necessària per a que hi passi el nadó.

I, finalment, l’expulsió. Moment màgic, quan el caparró del teu fill o filla comença a aparèixer i, pràcticament sense saber com, de sobte el tens al davant, damunt la panxa de la teva parella.

Com he dit fa unes línies, aniré entrant en detall en posteriors escrits.

2 Responses to “Introducció al part. Les fases.”

  1. Mariona said:

    Mar 18, 10 at 1:13 pm

    M’ha agradat l’optimisme de la frase “la dil·latació necessària per a que hi passi el nadó”. Esperem que realment sigui així…

    A això sembla ser que hi poden ajudar una quantitat de teràpies i procediments diferents: messatge perineal, homeopatia, massatges terapèutics, … amb tot, però, també sembla ser que es pot donar que un excés de teràpies faci que la dil·latació sigui “tan bèstia” que no hi hagi ni temps de posar l’epidural. Tot un dilema…

    Esperem abans de 2 mesos, l’entrada sobre els pros i contres de la donació del cordó :)

  2. alfons said:

    Mar 19, 10 at 10:31 am

    Dona, la dil·latació és necessària, com més, millor! :-)

    Prenc nota de la petició sobre la sang de cordó.


Deixa el teu comentari